Juguem a un joc avui. Sembla senzill, però no ho és. Va!, que no hi tens res a perdre. Juguem a que tu i jo ens coneixem. A que ho sabem tot l’un de l’altre. A que se el que cada una de les teves mirades volen dir i que cada gest que les acompanya és interpretat a la perfecció per mi. Juguem a compartir moments que no compartiria amb ningú més. Juguem a que quan em sento sol, deprimit… bé, quan sento que el món em cau als peus, ets l’única persona que pot fer que trobi forces per plantar cara. Juguem a que m’entens i fingim que jo soc capaç d’entendre a algú tret de mi (si és que d’això en sóc realment capaç). Juguem a que quan et veig… necessito abraçar-te.
Juguem a fet i amagar i al telèfon.
Va, juguem-hi, ja se que els jocs són per nens… però juguem-hi… això sí, a poc a poc que a mi em costa molt poc perdre el fil.
Vale, ara juguem a les pel·lícules.
.
Info & UtilidadesArchivado en Digo yo, Entrada.
Comparte: Compartir en Facebook • Make a trackback.
Previous text: (271) o “Lección 271, silencio”.
Next text: (269) o “Treinta y dos”.
am qui jugues?
Comentar por maria — Febrero 8, 2010 @ 5:20 pm